25 de maig 2008

anti.dorë*

He oblidat com estar sol, si no puc estar-hi. Sé que si canto puc entendre’m. Em puc interpretar. He volgut trobar algun racó on distreure’m, on encaixar moments que encara no tenien el seu lloc. Però bé, torno a refregar.me entre ells, els moments, sense saber com coordinar-los. M’enganyen i em fan esclau de la seva voluntat. Si em subordino m’escanyo, em falta l’aitre, si sóc insumbís m’esclafen. I encara que no sé si vull allò que tinc, ho desitjo, i alhora em fa fàstic, ho aparto del meu camp de percpció i ho enyoro, acte seguit. Torno a trobar-me, i stic altra vegada abocat a extreure de mi el que em molesta i m’apassiona, si em regalimen llàgrimes em sento ple, tant que desespero, i torno a esperar-me. Si m’esvero. Que si m’esvero surts de mi i em transformes, que si em relaxo em parles suau, em parles dolça i eterna, tendra i senzilla, aspra i espantada, desesperada i sola; que tornes a trobar-me fosc. Si em presentes la calma i sóc capaç de comprendre’n les lleis, rebentaré d’amor per tot el que no conec encara i esdevindré altre cop histèric; si la histèria tingués pes, jo pesaria plom, com el plom.

 

Ara em disposo a orientar les meves paraules i dotar-les de sentit, un sentit propi però intel·ligible.

És evident que sóc incapaç.

Intentaré per segon cop el fer-me entendre i trobar formes i expressions, trobar maneres, situacions amb les quals el meu cos feble seigui fort, que gaudeixi del desig d’apoderar-se de la seva propia força i pes de plom, i caminar amb passes llargues per algun dels tòpics de la comunicació, per ferme entendre, i que m’entenguin, pintar tots els carrers de sis colors, perquè em comprenguin, que em valorin, que m’interpretin i, que, m’entenguin. Entenguin. M’entenguin. Semblant desig pot resultar utòpic. És tot culpa seva, de Dorë, aquest estrany d’incògnit que em pertorba i que m’observa sempre de reüll, amb un somriure estret que suposa venjança. Que s’oposa a la llògica.

Altre cop els meus papers es perdràn deborats per la pluja, la pluja d’avui, encara que no plogui. I no per què no els entenguin, m’és indiferent. Això no és una crida, no és un reclam, ni cap reivindicació, és un desig que es forma a base de paraules i paper mullat, que interpreta el temps des d’una perspectiva sola, però no única, que busca ens entenedors de la seva dinàmica i evolució, del seu mareig constant i embriagador que ara em deforma per atorgar-me valors, i altre cop, la forma. Una altra forma; un altre concepte. Dorë m’observa i em pressiona. M’observa.

 

anti.dorë*

[myspace.com/madammesound]