Disturbis: situació greu d’identificació
espectacular acció en blanc.
La mediatització ha de anònims.
Seguretat els policials
a provocar rebrot francès
d’agents polítics.
Detenen la l’oposició Sarkozy
la policia dels policies
i d’agredir agents sospitosos
de l’absoluta
a sospitosos policials.
Probablement antarktika fa referència a tot allò que s’oposa al sentit pràctic i assumit dels afers generals. El considerar la contra de tot el que existeix per tal, no de refutar-ho, sinó de qüestionar-ho. Si anatarktika és un moviment de contracultura, de crítica, o d’art conceptualitzat, no ho sabem, no ho sap ningú, car només temps i esdeveniments en marcaràn les caracterítiques més notables.
Prenem antàrktika per nom, com a exemple d’un dels llocs més inhòspits i desconeguts de la terra, un espai absolutament àrid que es caracteritza per estar format de glaç, un racó del món aparentment lliure que l’home, amb la seva limitada presència, ha aconseguit abatre, destrosar, i amb el pas del temps, eliminar. És també un referent del coneixement comú, de la desinformació global, esdeveniments que succeeixen allà i que suposadament canviaràn el futur de les nostres estacions i situacions, però que, en canvi, tot el que sabem està en mans de la boca d’alguns que, com bastament ha estat comprovat, són els mentiders capdals de la terra.
Antarktika no és estereotip. No és obligació. Antarktika és temps, és espai, és concepte obert i múltiple. Antarktika és, serà allò que el temps en faci d’ella. Antarktika no és col·lectiu. No és individual. Antàrktika és temps, sentir-se implicat en el temps. És espai; espai que el formem tots, tots els que vulguem atorgar-li sentit, i significat.
L’indret, la terra, l’espai… no tenim les idees estancades entre dues muntanyes, ni naveguen enmig d’un únic riu.
Les meves idees traspassen aquestes limitacions i evidentment, traspassen les limitacions de l’home… De cada indret del viatge n’he extret un polsim, una pessigada, i és així com els grans viatgers han après a raonar simplement amb les imatges. Simplement amb la mateixa paraula, i totes les paraules del món, o potser més ben dit, tots els sentiments del món expressats de diferents maneres i en diferents sons…
Si a l’Europa l’amor és una melodia tendra, a l’Àfrica esdevé un retruny de cuir, a l’Àsia un pinçament de corda i a la terra dels Andes un crit, enmig del gel… silenci.
La mateixa imatge, la mateixa idea, paraula, s’enriqueix en sons i intensitat quan creua la misèria riquesa d’Arktika per entrar en mig de la sàvia pobresa d’Antarktika...
És així, així com tu no ho vas fer, és així com has entrat en l’antic tresor de l’home, savi i ancià, per imposar la teva falsa riquesa, la teva pobresa d’ànima i persona.
I és així, com no vull repetir els teus errors, blanc inconscient, o massa conscient de la debilitat de l’home quan s’enfronta a una bala.
Parlo doncs, et canto, t’escric, et miro, t’enyoro, et penso allà on l’ésser blanc encara no m’ha trepitjat, t’estimo allà on tot el que m’envolta em recorda a tu, al teu origen i la teva naturalesa, t’adoro i t’invento en aquest indret, contrari al nord, contrari a la corrupció malalta de la riquesa mal dita humana. Sóc a l’Antarktika, sóc on tu no arribaràs mai i tanmateix hi vas néixer. Sóc on tu no vols entrar, per por a desnucar-te de les mentides que et subjecten, per por a conèixer que ella és més forta que tu.
Renuncio a la teva idea de vida, Arktika!
Renuncio a formar part del teu joc!
Renuncio a caminar cap a tu! No veus com t’has guiat?
I et convido tanmateix a pensar, a tocar-te i observar-te i curar-te les ferides del mal temps.
És aquí, on et penso, et canto, et parlo, t’escric, et miro i t’enyoro, t’invento i t’abraço, paraula, idea, amic.
Somnia lliurement...
Sonha livremente Droom vrij
Dream freely! Traum frei
Rêve libre! όνειρο ελεύθερα
Мечтай свободно! Sogna liberamente
Mechtaj svobodno! 自由の夢
夢想自由 Sueña libremente
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada