26 de març 2008

Reflexió d’un desconegut.

Se'ns diu que ara vivim en un moment de postproducció però la postproducció va començar quan l'ésser humà va tenir altres inquietuds que subsistir i va tenir cobertes les seves necessitats bàsiques. És aleshores l’art una necessitat bàsica de l’home o una forma més d’autocomplaença i, per tant, de postproducció?

És a partir doncs de la formació de societats quan l’home explora les inquietuds de l’ànima i les fa visibles? O si més no, les transforma en el que diem “art” per tal de commoure? De comunicar?

 

És evident que els exemples de l'art defineixen les societats del moment i per extensió la nostra. L'art ha d'agradar o no, però per damunt de tot ha de comunicar, exemplificar, produir, arrencar... Puc dir que algunes de les composicions de música electrònica no m'agraden, però no deixen de produir-me sensacions, imatges o d'esgarrapar-me.

Podria concloure acceptant que la música electrònica, trencant tots els esquemes de la música establerts, és art. Puc dir també que Tàpies no m’agrada, però en canvi, em fascina; tampoc m’agrada la nova arquitectura racionalista i m’impressiona, i m’omple un carrer de Nova York.

 

Que la música electrònica, igual que l'art no figuratiu, igual que la nova objectivitat i l'art postmodern d'avui en dia exemplifiquen la societat del moment. L'individualitat total, el recargolament, la barreja entre persones, la tensió de la vida i la necessitat de fugir d'ella, la rutina, l'esclavitud del segle XXI, la destrucció, la creació de nous exèrcits econòmics...

Tots som més feliços i ens sentim realitzats en observar un paisatge romàntic o un retrat de Renoir però, ell no ens parla de la societat del moment. No entenem l’art dels nostres dies, entre altres coses, perquè parla de nosaltres mateixos i tots sabem que pocs ens coneixem a nosaltres mateixos.

 

En quant a l’artista o al crític: Les circumstàncies de la vida d'algú són el que realment marquen la seva trajectòria com a persona. Prefereixo l'opinió d'un desconegut per tothom o d’un indigent que demostra tenir trajectòria de vida que la teva opinió, gran intel·lectual de les mentides de la humanitat.

Així doncs, l’art és, per damunt de tot, el que un vol que sigui, sempre i quant, no em menteixi.


Feu*

1 comentari:

contacte.antarktika@gmail.com ha dit...

francament, m'he rellegit l'article, i el trobo fascinant. La síntesi entre l'art, la música electrònica concretament, i el reflex del temps actual, un moment tens i indecís que pocs sabrien descriure.

Felicitats.