Se'ns diu que ara vivim en un moment de postproducció però la postproducció va començar quan l'ésser humà va tenir altres inquietuds que subsistir i va tenir cobertes les seves necessitats bàsiques. És aleshores l’art una necessitat bàsica de l’home o una forma més d’autocomplaença i, per tant, de postproducció?
És a partir doncs de la formació de societats quan l’home explora les inquietuds de l’ànima i les fa visibles? O si més no, les transforma en el que diem “art” per tal de commoure? De comunicar?
És evident que els exemples de l'art defineixen les societats del moment i per extensió la nostra. L'art ha d'agradar o no, però per damunt de tot ha de comunicar, exemplificar, produir, arrencar... Puc dir que algunes de les composicions de música electrònica no m'agraden, però no deixen de produir-me sensacions, imatges o d'esgarrapar-me.
Podria concloure acceptant que la música electrònica, trencant tots els esquemes de la música establerts, és art. Puc dir també que Tàpies no m’agrada, però en canvi, em fascina; tampoc m’agrada la nova arquitectura racionalista i m’impressiona, i m’omple un carrer de Nova York.
Que la música electrònica, igual que l'art no figuratiu, igual que la nova objectivitat i l'art postmodern d'avui en dia exemplifiquen la societat del moment. L'individualitat total, el recargolament, la barreja entre persones, la tensió de la vida i la necessitat de fugir d'ella, la rutina, l'esclavitud del segle XXI, la destrucció, la creació de nous exèrcits econòmics...
Tots som més feliços i ens sentim realitzats en observar un paisatge romàntic o un retrat de Renoir però, ell no ens parla de la societat del moment. No entenem l’art dels nostres dies, entre altres coses, perquè parla de nosaltres mateixos i tots sabem que pocs ens coneixem a nosaltres mateixos.
Així doncs, l’art és, per damunt de tot, el que un vol que sigui, sempre i quant, no em menteixi.
1 comentari:
francament, m'he rellegit l'article, i el trobo fascinant. La síntesi entre l'art, la música electrònica concretament, i el reflex del temps actual, un moment tens i indecís que pocs sabrien descriure.
Felicitats.
Publica un comentari a l'entrada